Agraïments dels cantaires del Cor Bach
Després del dia d’ahir, diumenge vint-i-cinc de març de 2007 encara ens batega el cor a un ritme accelerat de goig i d’il·lusions finalment realitzades.
Després de les paraules de la nostra estimada Àngels Godina, en la intervenció per obrir el concert i les darreres del nostre president del Cor Bach, Lluís Anglada, per cloure, finalment amb les paraules de la Begoña Giménez dirigint el protocol de l’entrega floral (amb força encert) als nostres solistes convidats, al nostre estimat Eduard Mañé (ànima creadora d’aquest gran esdeveniment) i al nostre director Gabriel Miralles, el qual ha conduït amb molta professionalitat tot aquest treball realitzat, ja no ens resta res més que donar-vos les més expressives gràcies.
Hi ha però, una de les persones entre nosaltres, que tenim el goig de gaudir-ne dins del nostre Cor Bach, que plegats li volem donar també, les més expressives gràcies per la seva constància, feta palesa, des la primera obra, fins la darrera, el seu ajut i aportació en el seu saber envers l’idioma, i també agrair-li la seva col.laboració posant la seva veu.
No ets pas tu també, un dels deixebles d’aquest home?
Va ser una pinzellada d’una frase brillant curta, però quina força de veu!
El “CD” gravat en alemany per la seva veu, als que desconeixem l’idioma ens ha servit de suport a l’hora d’entendre i d’interpretar a un dels més grans compositors del barroc J.S.BACH. Gràcies, Una Herbage. Esperem gaudir per molts anys de la teva presència!
També cal remarcar, que durant quatre mesos difícils, hi ha hagut molta gent treballant a l’ombra per portar a bon port, l’obra. Ens agradaria que el nostre agraïment es fes extensible a aquestes persones. Però si més no, hi ha hagut una persona especialment que ha estat la mà dreta dels nostres mestres: el nostre company i amic Jordi Domènech. El Cor Bach li dóna les més expressives gràcies pel seu bon fer!
GRÀCIES
Anna Mª Griñán
Fa# Major o fa# menor?
Recitatiu nº 57 (nº 29 segons altres edicions).
L’evangelista narra els darrers moments de la vida de Jesús. Da nun Jesus den Essig genommen hatte, sprach er: Quan Jesús hagué pres el vinagre, digué:…
Tot aquest recitatiu és cantat amb un acompanyament piano d’orgue. Previ a les últimes paraules de Jesús a la Creu, l’orgue inicia l’última de les cadències d’aquest recitatiu amb un acord de sèptima sobre la subdominant; a continuació Jesús, en un solo impressionant que recorre baixant l’escala de
fa# menor exclama: Es ist vollbracht! Tot s’ha acomplert. Finalment, pianíssim i amb gran lentitud, l’orgue ataca l’acord de sèptima de dominant per concloure amb l’acord de tònica, i aquí és on hi trobem interpretacions diferents. Aquest acord de tònica és el de Fa# Major o és el de fa# menor?
No hi ha dubte que si l’últim acord d’aquest recitatiu nº57 es presta a ser interpretat segons el gust de l’executant, vol dir que o bé la partitura original de Bach no es conserva íntegrament, o bé no es llegeix prou clarament o bé que ell mateix va deixar indefinida, volent o no, la resolució de la cadència pel que fa al mode.
Al llarg d’un dels assaigs, el bon amic Matthias Weinmann em va cridar l’atenció sobre això. Ell, acostumat a sentir la conclusió en fa# menor, quan va sentir que jo acabava en Fa# Major, no se’n sabia avenir. Certament, hi ha edicions que xifren l’acord en qüestió com a Fa# Major (Breitkopf & Härtel; Eulenburg), directors que l’interpreten com a Fa# Major (N.Harnoncourt. Arnold Schönberg Chor. Concentus Musicus Wien; K.Richter. Münchener Bach-Chor. Münchener Bach-Orchester) però també hi ha edicions que xifren l’acord com a fa# menor (Bärenreiter Urtext) i directors que l’interpreten com a fa# menor (J.Vila. Cor Lieder Càmera. Orquestra Barroca Catalana; M.Suzuki. Bach Collegium Japan). Davant d’aquesta indefinició, la pregunta esdevé immediata: què hi queda millor, l’acord de Fa# Major o l’acord de fa# menor?
Mn. Joaquim explica: A l’evangeli de sant Joan, Jesús se’ns presenta com a sobirà, Fill de Déu veritable i Rei fins i tot en la situació d’humiliació més gran al patíbul, en aquest sentit, la mort de Jesús com a victòria sobre el mal, mereixeria un acompanyament conclusiu en mode major. Tot i així, el moment històric de la mort de Jesús a la Creu que culmina el drama del Gòlgota, és un moment que colpeix els nostres sentiments, de màxim respecte i recolliment interior i això només pot acompanyar-se amb un acord en mode menor.
Entenc molt bé el que diu el mossèn, però deixeu que us confessi una cosa: a mi, concloure aquest recitatiu en mode menor em produeix una sensació com de buidor que m’esvera. Més m’estimo acabar en mode major, la sensació que em produeix és d’esperança. Com el divendres sant, que malgrat tot, cantem exultants: Victòria, tu regnaràs!
Com veieu, Bach va poder escriure el final del nº 57 tant en mode major com en mode menor. Dues sensibilitats que convergeixen en una única realitat: Crist mor, però aquest no és pas el final del capítol més transcendental de la història de l’home, aquella que començà en un poblet amb l’anunciació d’un àngel a Maria.
Eduard Mañé
Passió segons Sant Joan de Bach – Butlletí parroquial nº 464.
Sant Miquel dels Sants, 15 d’abril de 2007
Encara que els qui vàrem assistir diumenge dia 25 de març a aquest gran concert no necessitem altres paraules que el seu record viu al nostre cor, sí que volem que en el nostre Full Parroquial quedi constància d’aquest gran concert i ho farem reproduint les paraules que Mn. Joaquim va dirigir a tots els presents, unes cinc-centes persones, en acabar el concert.
En nom de la Parròquia de Sant Miquel dels Sants haig de donar les més efusives gràcies a la Societat Bach per aquest magne concert de quaresma d’enguany: La Passió de Sant Joan de J. Sebastian Bach.
Donar les gràcies perquè hem pogut fruir d’una obra mestra de la música religiosa universal; perquè ha estat tan ben interpretada i perquè l’hem pogut gustar en el cor de la Quaresma i ja a les envistes de la Setmana Santa i en el nostre Temple Parroquial.
En nom de la Parròquia, doncs, la meva felicitació més cordial al Sr. Eduard Mañé, president de la Societat Bach i eminent organista de la parròquia, a tots i cada un dels seus membres, al Sr. Director Gabriel Miralles, als solistes, als músics i cantaires i entre ells els membres de les corals Canticela, Sant Jordi i del Cor Ecumènic de les parròquies alemanyes de Barcelona, i felicitacions, també, a tots els qui ens heu honorat amb la vostra distingida presència i admirada atenció. Moltes mercès i fins un altre concert.