Leipzig 1

L’última setmana de juliol, un grup de dotze persones hem fet un viatge cultural organitzat per la Societat Bach de Sant Miquel dels Sants a les terres saxones on visqué Johann Sebastian Bach. El viatge ha estat enriquidor i ens ha donat l’oportunitat d’estretir llaços d’amistad en les bones hores compartides. Hem estat a Leipzig, Köthen i Dresden. A Leipzig, una de les ciutats europees amb més història, on Bach va exercir de cantor del 1723 fins a la seva mort el 1750, hem visitat les esglésies de Sant Tomàs (on hi ha la tomba de Bach davant l’altar major) i Sant Nicolau. En aquestes dues esglésies es van escoltar per primera vegada en el món el seguit de cantates religioses i passions que Bach va compondre.

Leipzig té molts altres centres d’interès per oferir als visitants, així hem estat a la plaça de l’Ajuntament vell, on Bach va signar el seu contracte de treball amb el municipi i prop d’aquesta plaça hi ha l’estàtua de Goethe en record dels anys que va residir a la ciutat; hem visitat la casa on va viure Felix Mendelssohn, cèlebre simfonista i la casa de Robert Schumann (el poeta del piano) i la seva esposa Clara, extraordinària concertista; en la sala de música d’aquesta casa vaig poder interpretar al piano dues senzilles peces del compositor romàntic.

A Gohlis, petita localitat de les afores de Leipzig vam estar a la casa on el poeta Schiller va escriure la famosa oda que serviria a Beethoven com a text del cor de la novena simfonia, actualment himne d’Europa.

Leipzig però, mostra encara tristíssims senyals de la guerra: té un gran nombre d’edificis en estat de ruïna i he de dir que ens va impressionar l’enorme monument erigit a la memòria dels cent mil homes morts o ferits en el que va ser camp de la cruenta Batalla de les Nacions contra Napoleó el 1813. També hem visitat l’església ortodoxa on es guarda la memòria dels soldats russos morts en aquesta batalla i que a més, recull donacions pels nens i nenes damnificats per la catàstrofe de Txernòbil. En silenci, en el nostre pensament imploràvem: Senyor, mai més!

A Köthen, vila situada a prop de Leipzig on Bach va exercir de kapellmeister del 1717 fins el 1723 vam visitar el castell del príncep Leopold i a la famosa sala dels miralls on Bach donava els concerts de música instrumental, vaig tenir el goig de tocar unes breus i senzilles peces al piano. Però el més emocionant per mi va ser que vaig poder tocar l’orgue de la capella del castell, orgue molt antic que tocava el mateix Bach (en aquesta capella van ser batejats alguns dels seus fills) i també vaig poder interpretar la Toccata en re menor al gran orgue de l’església de l’Anyell Sant. A l’altar d’aquesta església hi ha un llibret amb el paper enfosquit pel pas dels anys, on hi figuren els noms escrits a mà dels feligresos de l’època i els números dels seus seients, entre els quals hi ha els noms “Herr Kapellmeister Johann Sebastian Bach und Frau Anna Magdalena Bach in” i he de confessar-vos que mai no he posat els dits damunt d’un teclat amb tant de respecte i emoció. No ho oblidaré mentre visqui.

A Dresden, Bach no hi va viure, però hi anava sovint. Joia històrica del barroc, ciutat molt culta, avui és la capital de l’estat federal de Saxònia. Els bombardejos de la segona guerra mundial la van arrasar i en menys d’una hora van causar decenes de mils de víctimes entre la població civil quan Alemanya estava ja pràcticament vençuda. La ciutat ha estat reconstruïda i molt recentment ha obert les seves portes l’Església de Nostra Senyora, coronada amb una preciosa creu daurada sobre la grandiosa cúpula central, donació del fill d’uns dels pilots anglesos que van protagonitzar aquell vergonyós i horrible acte de venjança. Altra vegada pensàvem: Senyor, mai més! Vam fer una detinguda visita al monumental Teatre de l’Òpera, on hi han dirigit prestigiosos compositors d’ençà de la seva fundació.

Hem tornat molt contents i en donem gràcies a Déu.

Eduard Mañé, president de la Societat Bach de Sant Miquel dels Sants